0 votos
1 visitas/día
1172 dias online

La nina del llaurador - Poemas de Mario García Montalbán.



Poemas » mario garcia montalban » la nina del llaurador




Categoría: Poemas de Amor
La nina del llaurador
Poema publicado el 11 de Enero de 2021

LA NINA DEL LLAURADOR

Al sud de la terra meua
vestida per les palmeres,
hi ha una història molt trista
que vos donaré a conéixer.

Llaurava el pare la terra
mentres la xiqueta jugava
amb una nina de drap
regal de la seua iaia.

Agraït  al cel el pare
a Déu gràcies li donava
per la collita i la terra
i per la filla que amava.

El sol li cremava la cara,
la terra les mans destrossava,
i dany li feia l’esquena
mentres al cel li parlava.

Déu no permetes
que esta chiqueta que juga
tinga tristesa ni pena,
no se li clave punxa ,
que yo donaré la vida
arrapant la dura terra
per la seua felicitat
i no conega tristesa.

Regaré amb la suor
i callaré la pena,
i com un rellotge d’or
a l'hora de la faena,
però el regal que m’has fet
d`esta xiqueta tan bella,
m`has de prometre senyor
que no pasarà cap pena.

Com un castic per la gosadia
d’ exigir del cel favors,
s’ompli de núvols el dia,
i es destrossa una flor.

En un descuit del pare
la chiqueta ha esvarat
caient a la séquia de reg
i encara no sap nadar.

Boig d’amargor, el pare
a la séquia  s’ha llançat
i desesperat la busca,
només la nina ha trobat.

Dolor que trenca les entranyes!
que la vida m’han arrancat,
que el cel em done la mort
que ara seria un regal.

Plorant agafa la nina
i la posa davall del braç.
Cruel cel que permets
que  jo em quede amargat.

Mario García Montalbán.


¿ Te gustó este poema? Compártelo:
Compartiendo el poema con tus amigos en facebook ayudas a la difusión de estas bellas creaciones poéticas y ayudas a dar a conocer a los poetas.




 Compartir
Redes sociales
Facebook Twitter Google Bookmark MySpace Fresqui Meneame