Cicatrius de l'anima
Poema publicado el 06 de Octubre de 2022
CICATRIUS DE L'ÀNIMA
Es va quedant la teua foto
en un calaix oblidada
i el record de la teua imatge
junt amb la foto descansa,
el color daurat de l'aurora,
ara és gris com a cendra
i amb el seu tètric somriure
en el horitzó un fantasma passeja.
En l'espill de ma casa
no hi ha reflectisc ni record
i el gatet que acariciaves
s'està morint de pena.
Plantaré margarides,
pintaré les estreles,
vaig a vestir-me de rosada blanca
i omplir-me de gel les venes.
Aquell carmí que deixares
en el bord d'una copa,
serà el record més trist
d'uns llavis que ara ploren
i no sé com curaré
les profundes ferides...
Eixes ferides no es curen,
són cicatrius de l'ànima.
¿ Te gustó este poema? Compártelo:
Poema publicado el 06 de Octubre de 2022
CICATRIUS DE L'ÀNIMA
Es va quedant la teua foto
en un calaix oblidada
i el record de la teua imatge
junt amb la foto descansa,
el color daurat de l'aurora,
ara és gris com a cendra
i amb el seu tètric somriure
en el horitzó un fantasma passeja.
En l'espill de ma casa
no hi ha reflectisc ni record
i el gatet que acariciaves
s'està morint de pena.
Plantaré margarides,
pintaré les estreles,
vaig a vestir-me de rosada blanca
i omplir-me de gel les venes.
Aquell carmí que deixares
en el bord d'una copa,
serà el record més trist
d'uns llavis que ara ploren
i no sé com curaré
les profundes ferides...
Eixes ferides no es curen,
són cicatrius de l'ànima.
¿ Te gustó este poema? Compártelo:
Compartiendo el poema con tus amigos en facebook ayudas a la difusión de estas bellas creaciones poéticas y ayudas a dar a conocer a los poetas.
